TRABUCAIRES I CASTELLERS: JA SOM AQUÍ UNA ALTRA VEGADA!!

dimecres, 3 de novembre del 2010

JA SOM AQUÍ UNA ALTRA VEGADA!!

HOLA A TOTHOM, SOM ELS DOFINS I LES BALENES DEL CURS 2010-2011.

HEM COMENÇAT LA SETMANA CULTURAL I AQUEST ANY LA DEDIQUEM A NICARAGUA.

HEM INICIAT UNA RELACIÓ D'AGERMANAMENT AMB UNA ESCOLA D'ALLÍ, I ENS VENIA DE GUST MOSTRAR-VOS ELS NOSTRES AMICS DE "2º GRADO" DE L'ESCOLA "LA INMACULADA" QUE ES TROBA AL BARRI DE "LA PRUSIA" A LA CIUTAT DE GRANADA.

FINS AVIAT! US ANIREM INFORMANT!

balenes i dofins

21 comentaris:

Anònim4 de novembre del 2010, a les 21:43
Hola, soc l'Ariadna de 2nB i estic molt contenta amb aquesta nova experiència amb els nous amics de Nicaragua, espero que tot allò que estem fent a l'escola els agradi molt i tenir noticies seves molt aviat.
ResponElimina
Respostes
Anònim8 de novembre del 2010, a les 15:41
Hola som els dofins i des de la nostra classe us volem dir que hem begut una beguda típica de Nicaragua que es diu "fresco".

Els dofins.
ResponElimina
Respostes
Anònim8 de novembre del 2010, a les 19:57
hola soc la Maria melero de 2º b espero que ens expliquem moltes coses a classe sobre els dofins
8/11/2010 .
ResponElimina
Respostes
Anònim8 de novembre del 2010, a les 19:59
Hola,sóc la Berta de 2nB i
m'ha agradat molt aquesta setmana
perque hem estat estudiant l'escola
Inmaculada de Nicaragua.
I espero que ens tornem a
veure'ns molt aviat.
BERTA...
ResponElimina
Respostes
Anònim9 de novembre del 2010, a les 16:58
Hola som el Guillem el Javier el
Raul la Ariadna la Carla i la Anna.
Ens agrada molt traballar amb vosaltres.Les nostres classes son-
molt diferents a les vostres.

cddfx
i
ResponElimina
Respostes
Anònim10 de novembre del 2010, a les 20:48
hola soc la claudia de 2nb vaig
estat estudian un pais que
esdiu Nicaragua.
ResponElimina
Respostes
Anònim14 de novembre del 2010, a les 13:51
Hola soy la Marta de los delfines de segundo b.He aprendido mucho de vosotros de Nicaragua, también he probado la bebida típica de vuestro pueblo que se llama fresco,no me ha gustado mucho porque es muy dulce.
Espero que os guste el cole tanto como a mi.Espero que nos conectemos mucho con vosotros.
Marta Ucero S.
ResponElimina
Respostes
Anònim19 de novembre del 2010, a les 14:40
hola soc la marina azahara i magrada
fer feines i vull fer mes fitxas i que pasis von cap de setmana.
ResponElimina
Respostes
marina19 de novembre del 2010, a les 14:42
hola soc la marina azahara i magrada
fer feines i vull fer mes fitxas i que pasis von cap de setmana.
ResponElimina
Respostes
Anònim20 de novembre del 2010, a les 18:27
Hola soc la Júlia des de casa meva us vull dir que mu estic passant molt bé al cole firmat Júlia
ResponElimina
Respostes
Anònim30 de novembre del 2010, a les 21:46
ola maria soc la marina azahara i ma agradt las feinas que bem fer dels dofins i tanve la de nicaragua i vem veura una vaguda tipica de nicaragua que es diu fresco.I com ara estem travallan el cas huma i lalimentasio estudiare malt. MARINA AZAHARA
ResponElimina
Respostes
Anònim1 de desembre del 2010, a les 12:52
Hola somos Marc M. y Pol nos gustaria iros conociendo durante todo el curso y nos gustó la bebida de el fresco de pitaya adiós
ResponElimina
Respostes
Anònim1 de desembre del 2010, a les 12:55
Hola soy el Raul y me ha gustado mucho la bebida "el fresco" y he aprendido mucho de vosotros
y somos la classe de las ballenas y gracias curso 2010-2011 raul de 2na
ResponElimina
Respostes
Anònim1 de desembre del 2010, a les 12:56
Hola som el Marc Solà i el Enric Gomez de 2nA. Ens agrada molt estudiar i vem tastar el fresco de pitaya i ens va agradar molt.
ResponElimina
Respostes
Anònim1 de desembre del 2010, a les 12:56
Hola som el Moisés i la Iris i som de 2a i ens agradaria saber moltes
coses com, per exemple, l'arbre de la pitaya
ResponElimina
Respostes
Anònim1 de desembre del 2010, a les 12:58
Hola somos Aina i Tania de 2nA.
Nos a gustado mucho buestras cartas i emos probado una bebida tipica de
Nicaragua.I nos a gustado mucho.
Adios asta otro dia
ResponElimina
Respostes
Anònim1 de desembre del 2010, a les 12:59
Hola somos la Carmen y la Cintia y
nos a gustado mutxo vuestra bebida y buestras cartas y somos de segundo A y estudiamos las ballenas para nicaragua firmado Carmen i la Cintia. ADIOS,
ResponElimina
Respostes
Anònim1 de desembre del 2010, a les 12:59
Hola som la Andrea i la Desire ans agrada molt la escola de Nicaragua,
ans agradaria estudia mes de
bosaltres, la baguda no ans agradat u sentim molt perque es molt dolça
no sabem si avusaltras es agradat
las coses que usem anbiat adeu amics i amigas un pato fort
ResponElimina
Respostes
Anònim1 de desembre del 2010, a les 18:15
ola soc el mario de 2nb entra tots farem una familia sobra tot el Raul i yo mario. 2-12-2010
ResponElimina
Respostes
Anònim1 de desembre del 2010, a les 18:21
Raul i tots els de la clase SAREM YARMANS sou els miyos amics que e qunagut desda que yo baig nexa. 2-12-2010
ResponElimina
Respostes
Anònim15 de desembre del 2010, a les 13:45
hola soc el raul de la clase dels dofins m'ha agradat treballar sobre nicaragua. em va agradar molt la vostra beguda que es diu fresco i tambe treballar amb vosaltres.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

El tiburón del lago Cocibolca

ANEM A CANTAR!

Un tiburón vivía en el Caribe
y un buen día se puso a pensar:
“¡Lejos de aquí no sé cómo se vive!”
Y a Nicaragua se fue a viajar.

El tiburón del Lago Cocibolca,
al que llegó nadando por el Río San Juan,
el tiburón del Lago Cocibolca,
si vos lo viste es que existe de verdad.

Solentiname, Isletas de Granada
y Zapatera él quiso descubrir.
También los dos volcanes de Ometepe
buscó aunque no los pudiera subir.

El tiburón del Lago Cocibolca…

Tiempo después, llegaron sus amigos
porque el Gran Lago querían habitar.
Y desde entonces viven escondidos
y es muy difícil poderlos encontrar.

El tiburón del Lago Cocibolca…

Solentiname, Isletas de Granada
y Zapatera él quiso descubrir.
También los dos volcanes de Ometepe
buscó aunque no los pudiera subir.

las moscas

Vosotras, las familiares,
inevitables golosas;
vosotras moscas vulgares,
me evocáis todas las cosas.
¡Oh viejas moscas voraces
como abejas en abril,
viejas moscas pertinaces
sobre mi calva infantil

Moscas de todas las horas,
de infancia y adolescencia,
de mi juventud dorada;
de esta segunda inocencia,
que da en no creer en nada, en nada.

¡Moscas del primer hastío
en el salón familiar,
las claras tardes de estío
en que yo empece a soñar!
Y en la aborrecida escuela,
raudas moscas divertidas,
perseguidas, perseguidas,
por amor de lo vuela.

Yo sé que os habéis posado
sobre el juguete encantado
sobre el librote cerrado,
sobre la carta de amor,
sobre los párpados yertos
de los muertos.

Inevitables golosas
que ni labráis como abejas
ni brilláis cual mariposas,
pequeñítas, revoltosas,
vosotras, amigas viejas,
me evocáis todas las cosas

ELS QUATRE ELEMENTS (lletra)

Terra sota els meus peus.

Aigua dins l'oceà.

Foc nou que reneix arreu

i un xic d'aire per respirar.

Cuida aquest planeta blau.
Cerca tot l'amor que et cal,
força que renovi els cors.
que la vida no mori mai.

Xubi dubi xa la la la
Per la terra pots passejar.
Xubi dubi xa la la la
i amb les ones de l'aigua nedar.

Compte amb la capa d'ozó.
Fauna en vies d'extinció.
Pensa que en un nou demà,
l'ecologia s'imposarà.

Plantes que ens donen el verd
el cel que ens regala el blau.
Groc i roig que ens dibuixa el sol
i el planeta es pinta de pau.

Xubi dubi xa la la la
Amb el foc et pots escalfar.
Xubi dubi xa la la la
i amb les ales de l'aire volar.

Xubi dubi xa la la la
Per la terra pots passejar.
Xubi dubi xa la la la
i amb les ones de laigua nedar.

Xubi dubi xa la la la
Xubi dubi xa la la la

Lletra: Anna M. Lorente / Rosa M. Vidal
Música: Rosa M. Vidal

PARE

PARE de Joan Manuel Serrat

Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.
Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.
Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.
Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè...
Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.
Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.
Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.
Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.
Pare
no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.
Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.

LAS MOSCAS

Vosotras, las familiares

inevitables golosas,

vosotras, moscas vulgares

me evocáis todas las cosas.

¡Oh, viejas moscas voraces
como abejas en abril,
viejas moscas pertinaces
sobre mi calva infantil!

Moscas de todas las horas
de infancia y adolescencia,
de mi juventud dorada;
de esta segunda inocencia,
que da en no creer en nada,
en nada.

¡Moscas del primer hastío
en el salón familiar,
las claras tardes de estío
en que yo empecé a soñar!

Y en la aborrecida escuela
raudas moscas divertidas,
perseguidas, perseguidas
por amor de lo que vuela.

Yo sé que os habéis posado
sobre el juguete encantado,
sobre el librote cerrado,
sobre la carta de amor,
sobre los párpados yertos
de los muertos.

Inevitables golosas,
que ni labráis como abejas,
ni brilláis cual mariposas;
pequeñitas, revoltosas,
vosotras, amigas viejas,
me evocáis todas las cosas.

El tiburón del Lago Cocibolca

Un tiburón vivía en el Caribe

y un buen día se puso a pensar:

“¿Lejos de aquí no sé cómo se vive!”

Y a Nicaragua se fue a viajar.

El tiburón del Lago Cocibolca,

al que llegó nadando por el Río San Juan,

el tiburón del Lago Cocibolca,

si vos lo viste es que existe de verdad.

Solentiname, Isletas de Granada

y Zapatera él quiso descubrir.

También los dos volcanes de Ometepe

buscó aunque no los pudiera subir.

El tiburón del Lago Cocibolca,

al que llegó nadando por el Río San Juan,

el tiburón del Lago Cocibolca,

si vos lo viste es que existe de verdad.

Tiempo después, llegaron sus amigos

porque el Gran Lago querían habitar.

Y desde entonces viven escondidos

y es muy difícil poderlos encontrar.

LAS MOSCAS

Vosotras las familiares,
inevitables, golosas,
vosotras moscas vulgares
me evocáis todas las cosas.

¡Oh viejas moscas voraces
como abejas en abril,
viejas moscas pertinaces
sobre mi calva infantil!

Moscas de todas las horas,
de infancia y adolescencia,
de mi juventud dorada,
de esta segunda inocencia
quedando creer en nada,
en nada.

Moscas del primer hastío
en el salón familiar,
las claras noches de estío
en que yo empecé a soñar.

Y en la aborrecida escuela
raudas moscas divertidas,
perseguidas, perseguidas,
por amor de lo que vuela.

Yo sé que os habéis posado
sobre el juguete encantado,
sobre el librote cerrado,
sobre la carta de amor,
sobre los párpados yertos
de los muertos.

Inevitables golosas,
que ni labráis como abejas
ni brilláis cual mariposas,
pequeñitas, revoltosas,
vosotras amigas viejas,
me evocáis todas las cosas.

Antonio Machado

vella quaresma

La Vella Quaresma és una mena de calendari que utilitzem per tal d’anar marcant el pas del temps en les llargues set setmanes quaresmals. La Vella, cal retallar-la el Dimarts Gras, l’últim dia dels Carnestoltes, i cal penjar-la, el Dimecres de Cendra, en una finestra de la casa que doni a l’exterior. Recordeu que cal retallar ben retallat l’espai que hi ha entre peu i peu… Els dissabtes de Quaresma li tallareu un peuet. Així, sempre sabreu quantes setmanes falten perquè arribi la Pasqua…Au, ja ho sabeu. A pintar la vostra Vella Quaresma com creureu convenient. I si la pengeu a l’escola, recordeu-vos de tallar-li el peuet el divendres; així sabreu quant falta per començar les vacances de Pasqua! Recordeu que no cal guardar la Vella Quaresma! En trencar l’últim peuet cal esgarrar-la o cremar-la. Diuen que això porta sort… i si fora cert?