TRABUCAIRES I CASTELLERS

dijous, 27 de febrer del 2014

JA ARRIBA CARNESTOLTES!

AQUÍ TENIU ELS NOSTRES ALUMNES QUE FORMEN PART DE LA COMISSIÓ DE CARNAVAL. S'HAN DISFRESSAT AMB MOLTA GRÀCIA I TAMBÉ S'HAN DEDICAT A FER XERINOLA I GATZARA DURANT TOTA LA TARDA PER AVISAR-NOS QUE, EL REI O REINA
CARNESTOLTES, ENS MANA QUE PORTEM LA CARA PINTADA COM UNES MONES.
I AQUÍ EN TENIU UNES MOSTRES DE COM ELS NOSTRES ALUMNES S'HAN PINTAT I DECORAT LA CARA.

SOU MOLT CREATIUS!! QUE CONTINUÏ AIXÍ TOTA LA SETMANA!!

divendres, 7 de febrer del 2014

LAS MOSCAS

Us presentem un vídeo molt adient que us ajudarà
a memoritzar el poema d'Antonio Machado.
El que canta és l'Alberto Cortez, argentí i que va
posar música a aquest poema tan bonic.

LAS MOSCAS

Aquí teniu en Joan Manuel Serrat cantant "Las moscas"

diumenge, 2 de febrer del 2014

ELS NOSTRES PORQUETS I TRUGES

Mireu quins porquets i quines truges hem fet a plàstica!

dissabte, 18 de gener del 2014

COMENCEM UN NOU TRIMESTRE!!

Hem començat el 2014 confeccionant un bracelet fet amb paper de diari i paper de seda. És d'elaboració molt senzilla i molt efectista. Proveu de fer-los a casa amb els vostres fills; ells us diran com es fan.
Aquí en teniu una mostra:

dissabte, 28 de desembre del 2013

FELIÇ ANY NOU!!

ELS CASTELLERS I ELS TRABUCAIRES US DESITGEM UNA BONA ENTRADA D'ANY.

QUE EL 2014 SIGUI UN ANY PLE DE PAU PER A TOTHOM.

Les tutores de 3r.

dijous, 21 de novembre del 2013

PER QUÈ HI HA ESTACIONS?

AQUÍ TENIU UN VÍDEO QUE US AJUDARÀ A REPASSAR EL QUE ESTEM ESTUDIANT A CLASSE.

dijous, 31 d’octubre del 2013

Han vingut els trabucaires de Badalona!!
ELS MIQUELETS!

COMENÇA L'EXPLICACIÓ

ESCOLTEM AMB ATENCIÓ

AQUEST TRABUC PESA BASTANT I NOSALTRES
HO VOLEM COMPROVAR.

DONCS ÉS VERITAT!!

HEM DE SER QUATRE PER AGAFAR-LO!!

BÉ, SEMBLA QUE ELLS SÓN MÉS FORTS I NOMÉS
CALEN TRES PERSONETES.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Aquí teniu l'equip de bombers de l'escola
Salvador Espriu. A que són simpàtics?

diumenge, 6 d’octubre del 2013

CASTELLERS DE BADALONA

Han vingut els castellers de Badalona a explicar-nos
com es construeixen els castells, tècniques per pujar i fer el pilar
o bé fer el pom... ha sigut molt instructiu ja que, després
de fer la part teòrica, ens han fet fer unes quantes pràc-
tiques!!

Aquí ens teniu:

LA TEORIA

I ARA... LES PRÀCTIQUES!!

ENS COL·LOQUEM BÉ LA FAIXA I...

I PER ÚLTIM FEM UM POM!

(totes les fotos de l'activitat de Castellers les trobareu a la web de l'escola)

Subscriure's a: Missatges (Atom)

El tiburón del lago Cocibolca

ANEM A CANTAR!

Un tiburón vivía en el Caribe
y un buen día se puso a pensar:
“¡Lejos de aquí no sé cómo se vive!”
Y a Nicaragua se fue a viajar.

El tiburón del Lago Cocibolca,
al que llegó nadando por el Río San Juan,
el tiburón del Lago Cocibolca,
si vos lo viste es que existe de verdad.

Solentiname, Isletas de Granada
y Zapatera él quiso descubrir.
También los dos volcanes de Ometepe
buscó aunque no los pudiera subir.

El tiburón del Lago Cocibolca…

Tiempo después, llegaron sus amigos
porque el Gran Lago querían habitar.
Y desde entonces viven escondidos
y es muy difícil poderlos encontrar.

El tiburón del Lago Cocibolca…

Solentiname, Isletas de Granada
y Zapatera él quiso descubrir.
También los dos volcanes de Ometepe
buscó aunque no los pudiera subir.

las moscas

Vosotras, las familiares,
inevitables golosas;
vosotras moscas vulgares,
me evocáis todas las cosas.
¡Oh viejas moscas voraces
como abejas en abril,
viejas moscas pertinaces
sobre mi calva infantil

Moscas de todas las horas,
de infancia y adolescencia,
de mi juventud dorada;
de esta segunda inocencia,
que da en no creer en nada, en nada.

¡Moscas del primer hastío
en el salón familiar,
las claras tardes de estío
en que yo empece a soñar!
Y en la aborrecida escuela,
raudas moscas divertidas,
perseguidas, perseguidas,
por amor de lo vuela.

Yo sé que os habéis posado
sobre el juguete encantado
sobre el librote cerrado,
sobre la carta de amor,
sobre los párpados yertos
de los muertos.

Inevitables golosas
que ni labráis como abejas
ni brilláis cual mariposas,
pequeñítas, revoltosas,
vosotras, amigas viejas,
me evocáis todas las cosas

ELS QUATRE ELEMENTS (lletra)

Terra sota els meus peus.

Aigua dins l'oceà.

Foc nou que reneix arreu

i un xic d'aire per respirar.

Cuida aquest planeta blau.
Cerca tot l'amor que et cal,
força que renovi els cors.
que la vida no mori mai.

Xubi dubi xa la la la
Per la terra pots passejar.
Xubi dubi xa la la la
i amb les ones de l'aigua nedar.

Compte amb la capa d'ozó.
Fauna en vies d'extinció.
Pensa que en un nou demà,
l'ecologia s'imposarà.

Plantes que ens donen el verd
el cel que ens regala el blau.
Groc i roig que ens dibuixa el sol
i el planeta es pinta de pau.

Xubi dubi xa la la la
Amb el foc et pots escalfar.
Xubi dubi xa la la la
i amb les ales de l'aire volar.

Xubi dubi xa la la la
Per la terra pots passejar.
Xubi dubi xa la la la
i amb les ones de laigua nedar.

Xubi dubi xa la la la
Xubi dubi xa la la la

Lletra: Anna M. Lorente / Rosa M. Vidal
Música: Rosa M. Vidal

PARE

PARE de Joan Manuel Serrat

Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.
Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.
Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.
Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè...
Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.
Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.
Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.
Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.
Pare
no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.
Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.

LAS MOSCAS

Vosotras, las familiares

inevitables golosas,

vosotras, moscas vulgares

me evocáis todas las cosas.

¡Oh, viejas moscas voraces
como abejas en abril,
viejas moscas pertinaces
sobre mi calva infantil!

Moscas de todas las horas
de infancia y adolescencia,
de mi juventud dorada;
de esta segunda inocencia,
que da en no creer en nada,
en nada.

¡Moscas del primer hastío
en el salón familiar,
las claras tardes de estío
en que yo empecé a soñar!

Y en la aborrecida escuela
raudas moscas divertidas,
perseguidas, perseguidas
por amor de lo que vuela.

Yo sé que os habéis posado
sobre el juguete encantado,
sobre el librote cerrado,
sobre la carta de amor,
sobre los párpados yertos
de los muertos.

Inevitables golosas,
que ni labráis como abejas,
ni brilláis cual mariposas;
pequeñitas, revoltosas,
vosotras, amigas viejas,
me evocáis todas las cosas.

El tiburón del Lago Cocibolca

Un tiburón vivía en el Caribe

y un buen día se puso a pensar:

“¿Lejos de aquí no sé cómo se vive!”

Y a Nicaragua se fue a viajar.

El tiburón del Lago Cocibolca,

al que llegó nadando por el Río San Juan,

el tiburón del Lago Cocibolca,

si vos lo viste es que existe de verdad.

Solentiname, Isletas de Granada

y Zapatera él quiso descubrir.

También los dos volcanes de Ometepe

buscó aunque no los pudiera subir.

El tiburón del Lago Cocibolca,

al que llegó nadando por el Río San Juan,

el tiburón del Lago Cocibolca,

si vos lo viste es que existe de verdad.

Tiempo después, llegaron sus amigos

porque el Gran Lago querían habitar.

Y desde entonces viven escondidos

y es muy difícil poderlos encontrar.

LAS MOSCAS

Vosotras las familiares,
inevitables, golosas,
vosotras moscas vulgares
me evocáis todas las cosas.

¡Oh viejas moscas voraces
como abejas en abril,
viejas moscas pertinaces
sobre mi calva infantil!

Moscas de todas las horas,
de infancia y adolescencia,
de mi juventud dorada,
de esta segunda inocencia
quedando creer en nada,
en nada.

Moscas del primer hastío
en el salón familiar,
las claras noches de estío
en que yo empecé a soñar.

Y en la aborrecida escuela
raudas moscas divertidas,
perseguidas, perseguidas,
por amor de lo que vuela.

Yo sé que os habéis posado
sobre el juguete encantado,
sobre el librote cerrado,
sobre la carta de amor,
sobre los párpados yertos
de los muertos.

Inevitables golosas,
que ni labráis como abejas
ni brilláis cual mariposas,
pequeñitas, revoltosas,
vosotras amigas viejas,
me evocáis todas las cosas.

Antonio Machado

vella quaresma

La Vella Quaresma és una mena de calendari que utilitzem per tal d’anar marcant el pas del temps en les llargues set setmanes quaresmals. La Vella, cal retallar-la el Dimarts Gras, l’últim dia dels Carnestoltes, i cal penjar-la, el Dimecres de Cendra, en una finestra de la casa que doni a l’exterior. Recordeu que cal retallar ben retallat l’espai que hi ha entre peu i peu… Els dissabtes de Quaresma li tallareu un peuet. Així, sempre sabreu quantes setmanes falten perquè arribi la Pasqua…Au, ja ho sabeu. A pintar la vostra Vella Quaresma com creureu convenient. I si la pengeu a l’escola, recordeu-vos de tallar-li el peuet el divendres; així sabreu quant falta per començar les vacances de Pasqua! Recordeu que no cal guardar la Vella Quaresma! En trencar l’últim peuet cal esgarrar-la o cremar-la. Diuen que això porta sort… i si fora cert?